Laberint de Savia

(Dues persones perdudes a un laberint)

-Escolta… amem… espera, ¿Cómo màs dit que et dius?
-Inostrauto.
-Aixó mateix, Insotrauto, ¿Et puc dir Inos?
-Creus que això importa en aquest moment?
-Tens raó, perdona, cap aon anam, esquerra o dreta? Estic nerviós.
-Dreta.
-Okay. Va i tira per el camí de l’esquerra.
-A veure anormal, aquesta és l'esquerra, he dit dreta.
-Ja, Ja ho sé… però no sè, em dóna mala espina, la dreta està fosca, mira, mira.
-I per que cony em preguntes? -No sè, vaig pensar que diries esquerra.
-I per que anava a dir esquerra? ¿Que passa tenc molta cara de socialista, jo?
-No sè…. Això ara no es important
-Ja sè, mira, tu aniràs per la dreta i jo per l'esquerra, val?
-Això….no em sembla correcte i si tornem enrere mijor?
-Doncs tu aniràs per on vulguis. Jo aniré per la dreta.
-D'acord, aniré amb tu.
En aquest instant Inostrauto va treure una mágnum i li va fotre un teret al cap. Durant uns segons només es va veure el rosa del cervell i el vermell de la sang tacant ses parets des laberint. Inostrauto va seguir caminant per el camí de la dreta. Però pocs segons van passar quan va escoltar:

-He Instrauto!, ostia puta, casi em mates.

L’al•lot s'estava aixecant, ficanse els trossos de cervell pel forat que tenia fet al cap. Es va posar al costat de Inostrauto mentres caminava, agafanse el cap com podia.

-Anirem per aquí,vaig amb tu Inos, no passis pena. =)

Instrauto estava flipant amb colors roses i verds, no va tenir més remei que tornar a treure la seva pistola. Aquesta vegada li va fotre quatre tirs a la cara i al pit. PAM PAM PAM PAM. L’al•lot va caure rodó al terre, pero es va tornar aixacar aquesta vegada fincanse es budells i agafants els trossos d'ulls desparramats pel terra.

-Es pot saber a que juges Instrauto? Estas penjat, cony ara no veig res de res. Ets una mala companya.

Inostrauto va arrivar al seu limit i sense pensar-ho dues vegades es va ficar la pistola a la boca i va apretar el gallet... Però clar, no li quedaven bales, així que l'única cosa que va poder fer fer, va ser, sense esmentar paraula, ficar la mà entre els budells del noi i començar a sercar una de les seves bales. El budells estaven calents i fotien una olor realment dolenta… pareixia que a l’al•lot no li molestava. Al final va trobar una bala, la va ficar en el carregador com va poder. Va recarregar i després de ficar-se el canó de la magnum dins la boca va estrènyer el gallet i Patapum, Yuju! FIN (sang per tot)